Com anticipar-me als somnis si vigiles tots els mots que suren d'aquest bategar? No els tanques sota barrots, no, me n'adone!
Veig sobre la taula aquarel·les... Les empres per amagar la melangia que em recorre els porus de l'ànima. Solitària és la pluja que t'acompanya, mentre neteges amb llum aquests desficis.
Recorres avingudes i els fanals et somriuen mentre cride el teu nom des d'oratges profunds.
Com era aquell tacte que em sorprenia, l'arpegi discret que provocava l'amor per paraules enlairades?
Sense complexos t'escric ara, aïllat de tot i tots en aquest túnel de desigs. Exhalar cal·ligrafies per, altrament, reveure't les mans. Acull l'invisible nàufrag.
Reverie Anticipation of Tim K
https://open.spotify.com/intl-es/track/0zcxjQgLZcxqR2O47qMDEu?si=b3c222a42657421a
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada