 |
| Jana somia el Molí de Dalt |
Per més que canvien les estacions m'asseuré a la séquia del molí; t'esperaré indiferent als meteors diversos, sent u amb ells.
Hem mogut els ulls alhora, però tu miraves l'aigua. Per sota temia llur sentiment. No hi ha bastides, ni penells líquids. Accediré perquè bussege inclemències, engolidors, tot tipus de separacions. Ningú ens furtarà l'abril, ni aquell acabat cantant de veu rogallosa podrà fer-ho.
Malgrat els adjectius, l'aigua passa sola, quieta t'acarona la mirada: penyora dels records, secret vaivé al molí dels somnis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada