 |
| Plaça la Vila, Aín flors |
No els arribe mai a tocar, sure damunt, m'esllavisse com una melodia que s'allunya i alhora s'acosta per cercar llur tendresa.
L'he tinguda, l'he viscuda i no res més importa tot i aquesta estranya primavera. Vigilant de somnis, prenc nota sense saber-ne com.
Els escric sobre la rosada que em llig els llavis. Torne de nou al cau on sempre he estat l'aurora que beneïes. Banyats de llum, brostem en cicles de felicitat.
En tancar-los, balles als meus ulls.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada