 |
| Llar, rere la finestra |
Tímidament, amb els dits, separe la cortina, per si de cas apareixes.
Però no, tan sols hi ha un fanal esllanguit i la matinada que l'agombola.
A l'escaire de la mirada que persevera, rere els vidres, pinte un cos de vent mentre boires encenen la ment: a l'esbarzer de neurones ets foc sense fum, i no mai s'acaba.
Josep Lluís Abad i Bueno.
1 comentari:
... Foc sense fum. Llum que persevera. 💙✍🏾💙
Publica un comentari a l'entrada