 |
| Equinàcia angustifòlia de Mari Carme Salvador |
Tu al meu abril, desig i alè per construir la casa, com si fora la primera vegada, dos éssers renascuts. A cada sol l'afecte es renovava, minyons amb tot l'aprenentatge per fer.
Oblide el passat, massa ha estat escrit, la seguretat copiada dels somriures que ens regalàvem. Els dibuixava als arbres quan l'albereda nevava. En l'aire premia els flocs i a l'altra banda, paral·lela al carrer, imitaves amors adolescents .
Tu al meu abril, on somriguérem allò que fórem i som, cascada inabastable, nosaltres àngels de foc.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada