 |
| Jardí de Josep Miravet |
La respire amb lentitud, com l'atracció d'una ploma a terra o un bes. Ets el meu lloc natural, aristotèlica en la vigília o els somnis. Un pensament que s'enlaira, com pètals de versos.
Expire una lletra i altrament vens.
Pronunciar-te exigeix l'aire i així prens cos, fantasia: abilles de sons dies i nits. En la nuesa dels mots resplendeixes. Vas i vens com veu del silenci al perfum de la rosa.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada