Petites necessitats, 20

Flors silvestres

Ara tot s'ajorna. Sembla com si el cel i estels no es mogueren, palplantats nosaltres davant l'espectacle del desig. 

Que no ens impedisca viure l'aturada com cal, recordar allò que sí i no ens diguérem, la bondat i confiances que se'ns caigueren de les mans al pou de les ombres silencioses. 

Sí som humans, no déus. El fang se'ns cargola i cerquem allò etern que de bell antuvi ens donàrem: uns segons de bellesa fou prou per aturar les presses i rellotges de la vida. 

Marmessor dels teus ulls, sempre tindrem aqueix vol a la felicitat.


Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir