i no para de pensar/
en els llibres de companys/
que no mai llegirà./
És un drama aqueix/
de tastar les celísties lletres/
amb ulls que no veuran./
La pèrdua de tota calor,/
la fricció del ritme,/
els desigs i dubtes,/
la imatgeria dislocada en la llengua seua,/
que no mai gesticularà./
Per això escriu poemes/
llançats als carrers/
com poals d'aigua/
perduts pendent avall./
Li sap greu voler/
l'aigua dels altres,/
sabedor, alhora, que no la tastarà./
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada