Petites necessitats, 29

 

M'udola un vent a l'esquena mentre assegut al terra llig el llibre d'un artesà de la paraula. En aquest bosc immens les veus d'ocells verds s'escolten de franc. 

Jana talla les pinyes amb les curtes dents ja desgastades. De tant en tant s'atura, em mira i olora el nostre voltant. 

Entre mot i mot sé que ens acompanyes. És bell, enmig de la incertesa quotidiana, creure's certs somnis. Veritablement sempre han estat el fons d'aquest paisatge. L'aroma del lligabosc m'apunta el teu aniversari. Amb l'alt piular dels avions t'escric aquesta nouvinguda primavera. 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir