 |
| Les flors de Carmina, 3 |
No s'acaben mai els nombres, infinits ells.
Més enllà d'aquesta carn i els equilibris que fa la llum en contemplar-te, més enllà de la mort ens habita un poderós lligam.
S'amaga quiet, tranquil, sota una caputxa de paraules que diran altres, invisibles per a nosaltres.
Ens buscaran però no hi serem: ni rastre dels colors, de la calidesa de diccions antigues.
Aleshores assedegats de veus, una mà innocent obrirà el vocabulari i els petits sols aplegats pels llavis et pronunciaran al firmament.
Enlluernats pel viure, oh infinita llengua, tu seràs la mare i testimoni de l'amor que nosaltres fórem!
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada