Petites necessitats, 27

Estepa blanca, Aín

Sobre el verd del camp que pense, jaus. 

No hi ha cap realitat més, fora d'aquesta. Com tampoc no existeix una nova normalitat. 

Et contemple, note el vent acaronar-te i els focs que cap bomber podria soterrar. No hi ha territori amb banderes sinuoses que admire o delere. Massa temps he ocupat en llançar el llast, aqueix viure de faràndula, una càrrega, dany sentimental. 

Als afores de la ment regnen convencions i obstacles, felicitacions ermes, vida de façana, anomia, soroll. 

En canvi, a la intempèrie imaginària que tots dos sembràrem, un rostre --sempre teu-- oneja en mi.

Ser eriçó i, confiat, acompanyar-te.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir