 |
| La leyenda del pianista en el océano |
No anorrees allò que conformà el món, la vida aquella tant petita com un cap d'agulla i iniciada quan no teníem consciència.
No menysprees cap paraula, l'esperança inquieta, adormida, quan als ulls et cap tota aquesta primavera.
No hi ha paraules sobreres. M'esclaten de les mans. En estimar-les, llegiràs la joia que em commou: diràs un cor amb els llavis.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada