Apame els silencis de la casa on camines delicadament. Però, com buscar-los amb la mirada? Em diràs que això és una altra extravagància de qui somia el viure amb paraules, però t'ho negaré perquè és la certesa del confiat.
Et sent i l'iris et cerca; i la llum se'm plega rere el desig que per la boca raja.
Anomenar-te em salva de l'obscuritat. Gràcia la teua, mentre visc un secret resplendent.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada