Sobre el camí polsós de rodeno revolen un parell de
papallones, qui sap si en festiu festeig. A prop, hi ha un toll d'aigua que
regalima d'una fuita o potser de l'anomenada Ruta de l'aigua on s'assenta Aín.
S'aturen per beure sense afonar-se, tot mostrant les ales multicolors. A l'inici
d'estiu hi ha una mar de floretes on, sense carències, es nodriran.
Quina sort no saber-ne els noms de totes!
La mateixa que m'impossibilita apamar-te,
mesurar la dona que ets.
Com un paisatge cíclic però novell, no tot és escrit,
ni viscut. Aquest saber-se obert, el viure no quadriculat que ens convida al
miracle: l'esclat d'uns ulls esdevinguts encara paraula, esperança.
Josep Lluís Abad i BuenoImprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada