No sé si hi hagué alguna vegada que lluitares per entrar al meu món. Miraves des de fora pel vidres del finestrals, però no respiraves l'interior del qual havia tingut cura per a tu. Pintava el teu rostre amb grafit esmolat mentre queien bombes a Gaza i el polítics white collars del govern del país miraven a l'altra banda ocupats amb hemorràgies intestines. Han perdut el cul per denunciar el genocidi segrestat? És el cas d'accelerar gestions perquè es posicionen els altres companys europeus? Tenia un trencaclosques assegurat, dessagnant-me per cabòries front a morts fosques, minerals.
Bon capvespre amor meu --t'escrivia--, tinc embolicats els budells i no sé què més he de dir o fer; voldria qualsevol petitesa per pintar horitzons esventats, clars, no aquesta barreja de mots que lluiten dintre meu per treure allò bo, de llum que s'amaga al món.
Cada vegada que ens acomiadàvem, des d'aquell turó feia mitjà volta amb el cor perquè desitjava els ulls teus dins la cambra.
Vent als arbres i quietud: bella, era teu!
But Beautiful, per Lara Louise
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada