Vaig sobreviure un dia més. Sol, vent, núvols, capvespre i un somriure davant la solitud del meu espill.
Ningú mai podrà menysprear-me; no ho permetré, car respire els colors de tots els somnis. Sent què puc i he de fer. No mai cap mot sacsejarà aquesta pau, la llum que habite, ans el contrari, per elles seré un viatger nou. Però no d'indrets, no. Construïsc invisibles refugis, interiors on engronsar els altres i renàixer és el mateix; tot i que Ia vida s'extingeix, manipule rellotges de paraules, combinacions amb mil•lisegons on perdurar i aturar el no-res.
Escric, mentre el nen de la pedra foguera enceta un trasplantament que possibilita vida en la nit més cruel.
Visc amb privilegis i no em calen llàgrimes de sal.
https://youtu.be/P-hfcHT20Qc?feature=shared
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada