Passejava per la Pineda recordant un amor novell i passat quan se'm va ocórrer presentar-me a un premi de poesia amb el darrer llibre escrit i titulat "Vaja, que això ja va..."
Em captivà la idea de guanyar-lo, que ho faré. M'ho publicaran en una editorial de renom, sí senyor, com ha de ser; però tot això sense haver-me presentat, és clar. Altres loteries són massa clares, aquesta inversemblant. Per això la gràcia i sort de l'esdeveniment.
Ja em veig per Fires de Llibres, Biblioteques públiques i municipals, movent-me entre arenes movedisses d'espases primeres (no seran carnicers, vitat?), pam a pam d'il·lustres companys literats. Els clubs de lectura m'encisen... Però, i esbossar un organigrama de dates trimestrals amb caps de setmana ocupats amb aquest dolç proselitisme poètic?
No res lectors, estic desvanit, excitat tan sols d'haver-ho rumiat.
Soc un somiador, ho sé, amb una imaginació limitada tan sols per aqueixa matèria fosca i incrustada sota la lúnula de les ungles quan t'etiqueten els teus coetanis.
De ben segur que ho aconseguiré. Taste ja condimentats els sabors d'aquesta samfaina.
Papil·les al poder, les enganxades al nervi òptic i les de la llengua!
No ho oblideu: "Vaja, que això ja va" el MEU llibre.
Per la Pineda aire pur, pau al passeig i el record d'aquell bell amor, una mica més que adolescent!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada