Trenta-set plats escurats i eixugats, dues olles --una illa d'arena blanca amb margarides plegades al teu pas que amb la ment dibuixe-- divuit coberts, i les sobres embolcallades en carmanyoles de llum per a demà.
Mire l'alfàbega al celobert vinclada pel fred, i la timidesa d'unes tiges sobresurten per cercar el sol del cel. Així aquest cor impenitent, miner que excava en les paraules els colors del teu somriure recordat.
D'esquena al teu alè, sorolls de plats i al safareig l'aigua que estimula el ball dels atifells. No s'escorre, ni se'n trenca cap.
L'alfàbega humil, esponerosa aquest estiu, ara acompanyada en sa decadència, però que no vol morir. Li parle cap endins i l'adobe amb signes que seran veus; perquè als llavis et bull la vida.
En tan sols un minut, hom pot capgirar la rutina en íntima alegria.
https://open.spotify.com/track/5p2ExdRzvWsJYrGfTzc0vk?si=NEn5b9vMRhWxzH5i8HqOSg
http://www.deezer.com/track/946091462
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada