Visc el present, però escric per al futur, car ara la selva tot ho fagocita com negociable, com mercadotècnia per tal de regurcitar-ho als aparadors d'allò rendible.
T'escric amor en cada milímetre d'espai; i a la llar puc llegir carreteres infinites dels treballs d'aquestes mans volàtils per les milotxes del diccionari. T'escric amor i així és com el temps no passa, més aviat modula al vent sentiments impagables. A les palpentes del capvespre anote les variacions de la sang en les canonades del desig.
Viure en blanc i negre, figures sobre fons en el plat de porcellana La Cartuja on masteguem els dies: aliment de llum, les mirades!
Escric el present, però ja visc el futur perquè, diversament i delicada, encara em pronuncies.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada