La pols que sura mentre intente atrapar-la amb draps de cotó.
La puresa del nen, ja doctor, que estudia en les seues vacances.
L'agulla quirúrgica que la granera troba en un petit racó de la cambra.
El paper gris --però de nota dolça-- d'un pacient agraït, on li diu que no tot s'aprèn als llibres.
Les rutines meues casolanes, el seu treball incessant d'investigació i formació observat per mi.
La cambra amb notes i protocols, l'ordinador que parpelleja articles internacionals i l'estufa en marxa.
Les pràctiques laparoscòpiques que afavoriran salut, i sempre present l'himne de la vida i la mort.
Un calfred a l'esquena perquè observe una fada que li xiuxiueja.
Adormit a la prestatgeria el primer kit de pell sintètica on tremolava i cosia.
El tresor de llibres d'anatomia de 1867 d'un col·leccionista i regalats. La supressió dels pecats microbians davant el ritual de l'asèpsia.
La cara oculta durant quatre hores al quiròfan bregant per possibilitar la vida.
El nen de la pedra foguera, sí, el meu fill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada