dilluns, 13 de desembre de 2021

Mecànic nat


Als seus ulls tota ferralla era dúctil i modelable. La porta dreta fou esclafada per un altre vehicle. No perdé mai els papers.

El seu cap albirà el desballestament i la porta substituta de gris cel-vendaval; i en un parell de dies arribà.

No mai n'havia destriat cap.

Sobre el terra polsós obrí la caixa de ferramentes i peça a peça fou desacoblada pel cirurgià: perns, volanderes, plataformes plàstiques, pany, intermitent lateral, alçavidres elèctric, altaveu, connexions, cablejat, retrovisor elèctric exterior, juntes de goma. 

Unes mans amb tornavís canviaren l'anatomia del vehicle: - " Ajuda'm pare, subjecta ací, prem allà...", no hi hagué cap peça sobrera, vaja ni tampoc cap altra que se li resistís. En unes quantes hores i malgrat les adverses condicions, porta canviada i em preguntava què havia passat...
Autodidacta fins el moll de l'os s'ho trobava tot fet!

No era aquest el seu mode de guanyar-se les garrofes, però tenia un do: la mecànica fou el seu líquid amniòtic des del primer bategar. 

Davant meu veia el meu primer fill créixer, construir-se a si mateix.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir