Natura d'hivern.

Alça la ploma del sòl, mescla la pols de rodeno i en desplegar les ales vola, escriu, car l'amor no mai s'atura. Trenca els barrots de silenci, olora totes les flaires, perquè la solitud hivernal no t'hauria de véncer amb l'apegalosa accídia! 

Ets tu qui batega al ritme del vent que t'engronsa pensaments, la veu que dicta per al altres les meravelles que els ulls veuen: terra esquerpa, humitats esvaroses i l'absència callada de les papallones. Però un sol et palpa i les parpelles ballen la llum, els miracles de la qual s'obren en tu. 

Alça el vol, no mai s'acaba l'horitzó. Que no et tremolen les ales. A la deu pura i sagrada les nàiades somriuen. No les decebes! 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir