diumenge, 29 d’agost de 2021

Flors d'aniversari, 17

La vida és massa curta, però la mort és per a sempre. 
 
Per això t'escric mentre camine i el moviment d'un vent de pluja i gris em xiula paraules immortals i d'esperança. 
 
L'estupidesa d'humans que no s'estimen la parla m'exaspera. La incultura cendrosa del menyspreu a tort i a dret, el desgast de dents podrides que humilien, l'aridesa del silenci quan desitgen. 
 
Què en farem d'aquests fenòmens que trepitgen i emmordassen qui com ells no pensen? 
 
Per això camine per escriure't valls i cels, i t'agafe pedres que esdevenen rodolant terres. T'hi agafe llurs colors i m'escape de la mort si amb els llavis pintes cada jorn el paisatge. 
 
La mort és sempre curta, però tu em pronuncies a tothora la vida. 
 
 Josep Lluís Abad i BuenoImprimir