És al capvespre quan em visiten certes paraules ocell i els núvols ballen.
S'emboliquen amb els cabells del vent que beses i aleshores s'obre la porta dels miracles. Aleshores i en present tot és possible... Tu que has estat sempre a la vora del riu, que m'has donat la vida transformes els colors en cançons que encomanen perenne alegria.
Tant de bo en aquest dia miserable per humà, també, qualsevol puga amb els ulls taral·lejar aquest amor estel d'un blau puríssim!
Tant de bo que l'olor a encens sacralitze aquesta carn bardissa i en ella siga el lligabosc allò subtil que ens arrape i acoste l'esperança!
Dia a vers i vers a nit, aquest viure ver i tan divers, amb tu, és com pouar l'aire que respire.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada