He perdut el compte dels estels que enumerava per a tu, de l'aroma de la molsa humida i inspirada quan passaves ben a prop.
Jo t'adore.
He escrit i he estat escrit per batecs, en les guerres actuals, ofegat pels desassossecs d'innocents i ple de gana pels deliris si eres sana i estàlvia.
Jo t'adore.
Més enllà dels mots grate el cel i implore la bellesa segrestada; destruir l'acer, tots aquells filferros i barandats de por que ens engrillonen.
Jo t'adore.
I aquest dictat en pentagrames de llum no és un joc adolescent; presentar allò que tens, el do discret en la distància, el llamp a les mans.
Com t'he dit en altres temps, més enllà del fred i dels silencis una arpa sona. Et reverencie; i delicadament compartisc el món en què fas música.
Aquest ha estat el més gran descobriment, la causa per què t'adore.
https://open.spotify.com/track/6zB4p5FhbVrPlmtXeB2K0E?si=MY0lrsS9T9qICX_t5zzsPA
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada