Boscúria.
Tot és verd i com el teu somriure em meravella.
Tot és verd i autèntic. És indiferent que respire, que dorma o somie. Soterrat en oblits amb pany i clau si una lletra et cau dels llavis, tot se'm fa verd.
Els rocs dels cims inhòspits s'ornamenten del color si camines o els trepitges. L'herba agostejada rere les postes d'un ponent solar esdevenen càntics d'humitat i reverdeixen.
Si l'aire ens ve a sotracs i les pèrdues m'ultrapassen la memòria, m'aculls d'aigua i molsa per rescabalar-me aquest amor amfibi.
Em cauen les fulles del diccionari i fan catifa de desitjos. I és així --llum del llamp-- que dissolc l'antiquíssim pols continu del teu verd que em meravella.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada