Flors d'aniversari, 34

Una mica més a baix del carrer on visc, les fades als capvespres em pregunten si encara cerque la felicitat. Sornegueres però sense malvestat, sempre em somriuen i voleien. No em calen boscos, ni molses perquè apareguen; rere els fanals tremolosos, a les avingudes boiroses treuen el cap i em segueixen amb el vellutat d'ales per sorprendre'm. 

Saben de l'aigua pura que bec. No pasture recels, ni visc amb cap indici de sabotatge líric, ni enveges envers ningú. Ho saben, em coneixen i aletegen confiades a la meua vora; ballen al ritme dels batecs on tu puges i baixes, a la fira perenne on perduren --caçats-- fugitius desigs i ets joia, ma petita esperança. 

Vet aquí l'arquitectura que soc i seré: argila cuita per mots i amb els anys, pols respirada per fades.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir