dimecres, 3 d’agost de 2022

Submissió química, Submissió elèctrica i Submissió política

Agrair fotografia a freepik i Wirestock

La gent vol festa. Sí, com si foren bocs o vedells amarrats a una tanca de l'escorxador, volen solta, vaja, un succedani de llibertat. La gent vol matar aqueixa sensació de monestir forçat, de reclusió interior i externa alhora patits per una pandèmia que encara corre pels carrers, i de la qual pocs volen recordar-se. 

I els ajuntaments--bojos ells-- no saben què fer per abaixar totes aquestes ànsies: haurem de contractar espectacles, haurem de fer festa com siga, invertirem diners, bous, pagarem cadafals, xarangues, coets, al capdavall normalitzar la vida. "La gent ho necessita", diuen. Ens fotografiarem pulcres i animats. Els vots manen i posar-se a la butxaca la ciutadania sembla fàcil, però reeducar-la sembla molt costós i una despesa fortíssima en energia psicològica i emocional. Tot aço és un mer parany! 

Ells ho saben --els ajuntaments és clar-- que la festa s'acaba, el govern i tota classe de polítics de qualsevulla ideologia també ho saben, que en no-res vindrà això de prémer -se el cinturó, però el present s'ha de viure. Ens faltaven els Arenal Sound a Borriana, el Fib a Benicàssim i tots els musicals lligats a abusos de soroll, begudes, pixarrades humanes i vòmits arrenglerats per calorosos carrers. I la submissió química per reblar el clau. 

No hem acabat, no, perquè qüestionar el capitalisme (o per si algun humà se sent incòmode, l'anomenat Sistema de Lliure Mercat) l'arrel del problema humà i social que ens esclafarà com un tsunami, això no he trobat ningú arreu del planeta terra que ho haja plantejat seriosament, els líders polítics actuals tampoc. Ells fan petites reformes, exigeixen sacrificis, però no faran trontollar l'estructura interna d'un model econòmic i social que s'enroca en provocar pobresa, desigualtat, injustícies socials i mort ecològica: 
-" Rebaixeu temperatures a l'estiu i hivern, estalvieu aigua, no malverseu aliments, empreu transport públic (ara que han vist que el gasoil és més necessari per als processos industrials que no pas per al lleure), resteu quasi quiets. Quanta hipocresia i falsedat!  Seran açò  senyals que apunten l'ecofeixisme amb vaselina?

Els ajustos quasi sempre són per als mateixos. Parlar de nacionalitzar el sector elèctric, ni pensar-ho. Invertir i regular, millorar i controlar amb eficiència les despeses sanitàries, a poc a poc. Ja veurem com acabarà tot. No és que s'acabe el petroli, haver-ne n'hi ha; el que passa és que és prou més complexe i car extreure'n, la qual cosa si afegim l'especulació, més impostos, fa que s'encarisquen els derivats. Parlar de l'electrificació del sector de l'automoció (necessari, però tard i quan ens hem vist la corda al coll) quan sabem que no podrem donar un servei esplèndid a tothom, una pena més per al futur. Ara bé les empreses pararan la mà dels diners públics per encetar una nova forma de consumisme. 

Per què no s'explicita que totes les energies renovables depenen dels combustibles fòssils i de fonts minerals no renovables? Així que se'ns queda una cara de babaus per no informar a la ciutadania honestament per banda d'autoritats que ignoren i no fan cas dels nostres científics sempre amb excuses. Arribats a aquest punt ningun govern parla amb sinceritat de Decreixement econòmic, de viure una vida, no de retornar a les cavernes paleolítiques, però sí amb més consciència ecològica i màxima solidaritat mundial. Tenim un únic planeta i els recursos són finits. 

O canviem d'estil de vida (això de viure per sobre de les nostres possibilitats perquè disposem de riquesa o diners) o la REALITAT ens col·locarà al nostre lloc pertinent, la penúria o potser la desaparició com espècie POC intel·ligent, si més no ESTÚPIDA I EGÒLATRA. 

Apagar bombetes, reciclatge casolà. Quina cara tenen alguns, quan això fa dècades que ho fem. 

I de la Submissió política què dir... Cansat d'aquesta canícula que sembla eternitzar-se (els científics climatòlegs parlen d'aquest 2022 com el nostre darrer estiu, així que podem fer-nos a la idea per a les dècades properes) com deia, parlar de Submissió política quasi que ho deixarem per a una altra ocasió. 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir