Estic desvanit, que una llista de correus amb molts anys i panys arreplegue la meua adreça electrònica, però encara més que s'hagen recordat d'un mortal en potència. Però aquesta alegria que em fustiga els nervis perifèrics, a poc a poc s'alenteix fins aturar-se sense que cap neurona de les meues puga enviar el corrent elèctric a la següent i així, per les sinapsis, l'eufòria continue.
Barrunta el meu cervell:
1/ Distància quilomètrica que ens separa.
2/ Preu del carburant.
3/ Hipotètiques ampolles d'aigua.
4/ Atenció absoluta en la conducció.
5/ Temps emprat.
6/ Hipotètica mossegada per enganyar els nervis ventrals.
7/ Compra del poemari.
Els nombres m'escridassen à cru tête i una boira apegalosa m'abat, afona aquest pregon alhora que deliqüescent desassossec.
Arrupit sobre els xiulits emesos per la funda amb pentagrames del sofà, somie per què no m'haurà convidat a la lectura electrònica del seu llibre, aspecte que hauria fet de bon grat perquè sóc aplicat lector.
Un cop més vagarege per la memòria sobre les fulles blanques d'un llibre inexistent.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada