El somni de Guy Passant

El creïllar silenciós d'Aín

Sí aquest nom, i no l'altre de l'escriptor francès, era l'autor del llibre d'història que havia d'estudiar per tal de fer el darrer examen de segon de batxillerat. No havia anat mai a classe i, a falta de pocs dies, no trobava el meu professor, ni coneixia l'aula on havia d'examinar-me. 

 

Al somni, patia de valent, doncs ningú m'oferia resposta adequada i no havia manera de fer-me amb ell. Tenia altíssimes qualificacions de totes les altres matèries, però em jugava l'any si no aprovava aquesta. Mirava l'índex de l'assignatura a estudiar i coneixia algunes consideracions generals, però no m'enfonsava fins al moll de l'os. Patia a cabassos per no concretar amb el professor invisible allò que devia estudiar. 

 

Mancaven quaranta vuit hores...i em vaig despertar. 

 

Ara he tret les males herbes del tros per tranquil·litzar-me d'una angoixa que desconec el perquè, quan sempre he estat jo qui examinava d'una altra matèria. 

 

El creïllar, esponerós i humit, després del reg vespertí d'ahir a dos quarts de nou i mentre plovia a cànters. Jana i jo romanguérem tres quarts d'hora sota el fullam d'un cirerer que ens protegia. 

 

Amb un capvespre que es fonia de gris, acotxàrem la nit ben mullats. Aín, el poble on l'aigua per tot arreu canta. 

 

Avui, de matí, els talps han tret creïlles del terra; no les han menjades. Mitjanes elles, amb les mans, les he tingudes que colgar de nou. 

 

Ara, amb l'afecte dels mots us desenterre els somnis: tot i la misèria humana i els vagons cíclics de desenganys, vull creure en la vida. Unes paraules dites poden apunyalar la intimitat de les persones, altres paraules també engronsaran l'esperança. 

 

A prop meu observe papallones acaronar l'aire.  

 

Josep Lluís Abad i BuenoImprimir