Després de tot aquest temps, camine sota un cel capvespral mentre piulen ocells que canten l'aigua i el verd dels turons.
Aixequen el vol les grises i blanques tórtores mentre la llum s'allargassa. A l'horitzó i metàl·liques encara, es distingeixen les torres de llum, balises per resseguir-te.
Als darrers moviments d'un sol adormit sobre els saücs, somie cireres aèries i les flors grogues i liles del creïllar; els aspres caquis rodolen fins a les mans i si els esbarzers em punxen, aleshores llurs flors d'albes sanguínies m' apunten en balanceig la dolçor: en l'absència que t'escric ets el parc natural.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada