dimarts, 17 de maig de 2022

A prop teu


Tancar-te el cor m'és impossible, una pèrdua inaudita, com la d'aqueixes flors sense primavera. 

Camine per resseguir les fulles de tardor que al teu pas s'escampen, els coloms que enlairats parlen del palaus boirosos on t'adreces. 

Digues, on trobaré les ones, l'aigua que per la veu em calmarà la set? On viurà el bruixot per trencar els sortilegis que el desig i la carn separen? 

Obrir-te el cor, dibuixar els núvols, aquells somnis la melodia dels quals s'extraviaren, però que inscrits a les galtes del somriure hauríem de rescabalar. Obrir-te el cor per aixecar uns mots, desenes, centenars i, quiets pel blau intens, ser a prop teu.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir