La setmana passada somiava que feia un examen i de les 5 qüestions havia realitzat tan sols una. Les quatre restants tot i coneixent les respostes i la forma de plantejar i resoldre-les no hi havia manera de plasmar-les al paper.
El temps corria i no podia fer res contra aquesta situació.
Aquesta nit passada era un examen de sintaxi i l'ús dels adjectius; i com que l'exercici era de català i no havia anat mai a les classes tot i coneixent les respostes no trobava cap full immaculat per escriure les respostes.
Lola, (professora de matemàtiques en la vida real) era qui presidia la prova i quan m'acostava per demanar-li paper per encetar totes les respostes que bullien en mi, allargava i estirava la seua actitud, llunyana i aliena a la meua demanda.
Vaja, un patiment que apunta, potser, el fet d'engegar nova aventura literària.
Com són els somnis!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada