La meua HONORABILITAT fou executada als 8 anys després de patir massa dies l'abús i ridiculització d'un mestre franquista davant dels meus companys. Cada dia i abans del pati em feia eixir davant de tota la classe i m'obligava a beure la llet de vaca que ens regalaven els americans perquè no la llancés al vàter. Tremolava quan s'acostava l'hora i, sense demanar permís, eixia com un tret un cop me l'empassava per perbocar-la als vàters.
No et pots imaginar l'angoixa diària que patia davant d'aquell monstre. Ni la meua mare, ni el que li havia dit el metge eren arguments per a una ment obtusa i granítica d'un engominat sàdic que, dia rere dia, em fotia. Tremolava com un jonc. I un dia vaig pensar que havia de viure la MEUA HONORABILITAT.
I així va ser que amb una tranquil·litat inusual vaig aixecar-me del pupitre. L'aleteig de les mosques era captada pels meus ulls encesos, els seus batecs percudien tot el meu cos:
- Abad, haga el favor de beberse todo el botellín de leche. Ahora.
Fou entrar i en lloc d'eixir foragitat com un fantasma el vaig perbocar de dalt a baix davant de tot el petit món dels meus companys. El mestre no obrí la boca; jo vaig seure al pupitre.
No mai més vaig beure un mil·lilitre de llet animal.
La MEVA HONORABILITAT, Esteban coestaocupado de Brusel·les.
https://youtu.be/S9ccsPpQvkI
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada