Un dia com avui, venturós i fantàstic, 12 d'agost de 2093 he pujat a La Vilavella per tal de netejar a fons la cuina. Que si les manisetes havien recollit una suau pols que em feia tèrbola la meua imatge (¡Narcís!), que si calia treure tots els atifells dels armariets de la cuina, buscar habitants ocults, alguna crisàlide que es capbussa en les farines... Passar tots els mobles amb una pel·lícula fina d'amor, per si de cas en seure's alguna persona capta les meues velles vibracions. I la sauna ha estat garantida, sense haver de pagar-hi -esnob- ni un clau. Però les suors de carboni líquid i pur no queien pel ponent magnànim que m'encenia els ulls de la pell, no, sinó per la feina feta fins les 22:00. Abans havia sopat un sandvitx vegetal i regat la gola amb l'aigua perfecta i meravellosament fresca d'Aín. ¡Quant l'enyore aquest poble! Algun dia li escriuré un llibre d'amor; m'ho diu el meu cor. M'he enamorat d'aquest llogaret de daines invisibles i ombres que parlen. Però mentre netejava la casa tan sols podia escoltar la fabulosa i septentrional Björk i el seu Llarga durada Vespertine: Hidden Place, exactament. Ella també somriu al meu Ipod. ¿Us ho podeu creure que no tenia gens de calor?Imagine, ara, uns/es pocs/ques lectors/es, persones amigues i fidels escoltant la peça- mentre llegiu- en un Lloc Ocult.
Abraçades caloroses.
Josep Lluís Abad i Bueno
1 comentari:
Escolte la peça mentres et llig en un lloc que ja voldria ocult, però que no ho és. Més que ocult m'agradaria dir propi i privat.(Cada u tenim la dèria que tenim).
Abaçades caloroses, igualment.
Publica un comentari a l'entrada