diumenge, 20 de gener del 2013
Baranes trencades
Simplement ara
he pujat les escales
fins a les golfes.
He vist per les finestres
un vell fracàs,
els llums d'un fred
sense paraules,
moviment d'ombres
al vendaval.
He abaixat els ulls
per tal de veure
l'angoixa buida,
el físic dur
d'aquest naufragi
en llengua defallida.
I n'he observat
un mapa estrany
que mai no he conegut.
Ara és l'hora
quan les neurones moren...
també l'amor.
Subtilment ara
que la teua olor
és un desig.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada