Em sorprén tota la bellesa que és capaç d'absorbir aquesta vila.
Quasi nua, amb una peça gasosa de roba furtada pel vent i sota les palmeres, ella mira, però no sap que sóc jo qui, amb el silenci dels ulls, l'espera.
Com és de complexe connectar, veure'ns l'interior quan hi ha una caseta d'ànimes perdudes que ningú no visita, ni reclama en aquesta trista ciutat d'estiu!
Assegut a les escales sagrades del teu cos, també pretenc, del temple amb què t'aproximes, el tast de la mirada.
No empraré cap paraula per manifestar atenció.
Tancaré les mans agafades al teu record, copsaré el llambreig si somrius...
Perquè això és tot i, encara més, em resumeix.
Col·locar en l'àlbum, des de sempre i molt més enllà de la carn, la teua bella fotografia.
Benicàssim, 25 juliol 2013.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Música
Leila Pinheiro,
Canção de Amor.
3 comentaris:
¿Has passat un estiu còmode? ¿La poesia l'ha tornat trist?
¿Entres a la tardor amb ganes?
Fa molt de temps que t'esperem...
Salutacions.
Hola Olga, perdona que no t'haja contestat abans, però entre poc al blog. No l'he deixat de costat.
Retornaré...
Gràcies pel teu interès.
Publica un comentari a l'entrada