Jana es mou d'una banda a l'altra del terrat, neguitosa, udolant quasi plorant la propera destinació de l'únic animal en perill que troba.
L'animal té el cul ple d'excrement sec, amb la peülla grata la sorra falsa, car a sota no beurà la set d'aigua i molt més greu encara, la de la llibertat absoluta.
Ell no ho sap, quasi gosaria dir que intueix l'esdeveniment sense escapatòria de la seua mort.
Jana inquieta des del terrat, gemega, plora.
Altres animals, rere els ferros fan onomatopeies, manifesten la seua racionalitat primària. Fan lleis i les acoblen per tal de justificar les seues conductes fastigoses. M'emprenyen aquests legisladors de palla.
M'avergonyisc de l'espectacle i vull dir-ho.
Sembla que tothom té dret a lladrar.
Amb Jana, jo també lladre, d'una altra forma.
Un pasdoble ranci sona de fons.
Vergonya d'evolució. Tinc ois, basquege.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada