Pel que fa a mi, cada vegada em veig més lluny de l’única veritat, ni tan sols la meua em suporta.
No cal que us diga, el que lleugerament pense de la vostra.
Ara bé, amb el cor a les mans i per allò observat -tot i que no us agrade-, l'ésser humà no té cap possibilitat de redempció.
Guardeu-vos les vostres paraules o millor encara escriviu-les en fulls immaculats; més tard, als dies grisencs i humits de tardor, enceneu-les al foc de la llar i la seua vàlua creixerà.
Nadem, doncs, en la més profunda solitud mentre la incomunicació ens devora.
Així i tot, en tan sols mirar-te, hi bec l''esperança:
oh bella i silenciosa companyera que, amb mi, treballes!
Guardeu-vos les vostres paraules o millor encara escriviu-les en fulls immaculats; més tard, als dies grisencs i humits de tardor, enceneu-les al foc de la llar i la seua vàlua creixerà.
Nadem, doncs, en la més profunda solitud mentre la incomunicació ens devora.
Així i tot, en tan sols mirar-te, hi bec l''esperança:
oh bella i silenciosa companyera que, amb mi, treballes!
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada