No us cregueu tot allò que escolteu dir sobre mi. No.
Viure significa també, seleccionar oblits per escapar-nos de la gravetat que esclafa. Si no fos així, més d'una volta hauríeu d'agenollar-vos davant la tassa del vàter i no paga la pena.
Treballe 36 anys amb una colla de companys i cada dia, en veure'ls, somric, perquè no saben molt, més aviat, ben poc de mi. L'homo sapiens viu estranyat envers els altres.
La coneixença d'altri sempre és un misteri i aquesta es desenvolupa com una aproximació. Va molt més enllà d'allò que es narra o s'escriu.
Cal anar a l'original, al subjecte, cara a cara, a cor obert, que, de bestreta, saps que no mai l'observaràs en profunditat. També va molt més enllà de les paraules. Vertaderament es falca en els intersticis del silenci i les absències.
Una persona arrela en les més abissals solituds...
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada