Lluminosa, com una aurora en la sang que encén, t'estime.
Aquesta és l'única evidència on m'agafe per significar-me: flor- paraula en la boca, menja que assacia, melodia en l'aire, so que de molsa profunda i tersa em crida.
A tu m'abrace per acolorir segons, minuts de foc, hores estèrils, l'enigma dels dies.
Escriure't, levitar volar.
Josep Lluís Abad i Bueno
Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada