divendres, 26 de juliol del 2024

Renàixer de natura morta

Fotografia Joan Antoni Vicent

Òbric el rebost i allà s'hi troba el teu saquet d'arròs impertorbable. Trac la pols del piano negre i en somriure la fotografia, ella m'interpel·la. 
 
La granera balla sota el sofà i encara hi descobrisc pèls canella. Mire el racó de l'aigua i els vidres són massa dies impol•luts. 
 
Al celobert, encara penjat d'un clau, espera el teu raspall i una bossa blanca amb els teus pèls. A l'hora de les postres, no sent l'acostar-se sigil•lós d'aquell frec d'ungles sobre el dur porcellànic. 
 
Fotografia Joan Antoni Vicent
Resten al plat els teixits conjuntius que adeleraves, les vores cuites de les pizzes i els trossos de meló d'Alger. Al terrat dormen les safates metàl·liques d'aigua, el matalàs rentat, el xampú que ja no olore. 
 
Res no es mou en aquesta natura morta quotidiana, on no hi ha espai per a pintar cap llàgrima, ni cap pena grisa, ni dol. A la sénia d'aquest cor, el teu panteix ressona, saltironeges i camines. 
 
Dintre meu, sempre t'allunyaràs de l'etern repòs.

dilluns, 1 de juliol del 2024

Arribada l'hora, un llibre dels lectors, 99 haikus i 1 tanka

    

Fa molts anys, amb un altre company i poeta, iniciàrem un projecte de haikus i dibuixos escolars que no mai arribà a realitzar-se. Tenia il·lusió, però els entrebancs del viure fan que, a sovint, tot allò que ens proposem no es realitze. 

    Mirava al volàtil disc dur del meu ordinador i feia còpia en altres indrets per no perdre una il·lusió, que no desaparegueren com altres poemes desats en parets dels carrers del poble. Un capvespre li vaig enviar una nota per veure si podíem mamprendre el llibret. Em contestà que els havia emprat en una altre afer, després de tants anys. 

    Fou aleshores quan em vaig posar a desenvolupar pel meu compte aquests menjívols haikus, un aperitiu per obrir l'apetit i assaciar més tard la gana.  Ací l'enllaç on baixar-te el llibret dels 99 haikus i 1 tanka.

    A les 09:00 del matí he caminat amb la còpia del llibre cap al Registre de la propietat de Castelló, a l'edifici de la Conselleria d'Educació. Ara el teniu ja al vostre abast.  També us el podeu baixar al blog espaiclaudator a la dreta  picant sobre la imatge de portada del mateix.


    En els darrers anys els múltiples de 3 i el nombre 9 tenen un significat que vostès desconeixen, però que, potser algun, dia es revelarà (anècdotes personals). Ahir diumenge quan els escrivia aquestes quatre ratlles i quan és a punt l'inici de juliol de 2024, veig a la meua vora a Jana, tranquil·la, amb la seua caixa d'anys a l'esquena i mostrant-me com hauria d'acarar els darrers moments: una mestra absoluta en l'art de la discreció. 

Per haver-me acompanyat una vida, també aquests haikus són per a tu.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir