Excessos subjectivistes i sentimentalistes?

L'amor és una emoció i sentiment, però també una elecció amb què arromangar-se de mans, cervell  i pell. 

 

 "Perdut al país dels somnis i amb tu en la ment, albire aqueix espai secret on som u. 

Trie en cada serralada grapats de paraules que en ordenar-les dibuixen greus i aguts, melodies per als llavis dels qui ens lligen. 

Sí, no fou el nostre un amor dolcíssim i perfecte, però fou de sang i veus, la carn teua l'habitatge d'heura on m'agafava. 

Si arribara un dia en què fora un pou d'oblits, digues-me un mot, i tot seguit un altre; digues-me'ls, curts, llargs i encara més, no t'atures; mormola'm a l'oïda intervals de vent i així reconstruiré aquella geografia, les terres, els meteors del cel que foren la serralada: aquell somni sobre els teus braços i del qual no mai despertava. 

Perdut al país dels somnis, les parpelles titil·len indescriptibles, se'm tanquen de tanta intimitat". 

Del llibre Longitud 39º 54' 01:98" N Latitud 0º 20' 32,86" W, desembre 2023  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Canta'm Mixi, llegeix-me un poema

Ara ho veig clar: Tot a la meua vida és provisional fins quan mora. 

Han tret el llit gran de la cambra i m'han dut un d'articulat individual. Obrin les persianes perquè entre la llum del sol al migdia; abans tot era tancat i barrat per un pànic irresolut a la pols. Sent els batecs del pols, car els matins solitaris m'habiten amb mortuoris silencis. Si aguaite a la porta de casa el personal somriu i a dins de la llar tot són deferències. Una safata amb els menjars i em demanen què voldria al proper... Ampolles d'aigua amb palletes multicolors ( quina felicitat!) Necessites res més?, us estalvie els epítets. Tv, ràdio, premsa virtual, auriculars. 

Voldria foragitar aquest estat, llegir sense límits, que no se'm caigueren neurones al doblat dels llençols, passejar als camps, fer l'amor als núvols i que el sol em fera l'ullet, creure en el cicle vital quan la circumferència es tanca a les meues parpelles i l'ànima escriu descosida. 

Pã què! Pâ què! 

Ho va dir el poeta aquell:" La vida és massa curta, però la mort és per a sempre. Per això t'escric mentre camine i el moviment d'un vent de pluja i gris em xiula paraules immortals i d'esperança... La mort és sempre curta, però tu em pronuncies a tothora la vida". 

 M'agradaria saber si és així. Podeu preguntar-li-ho? 

Michi canta Night Moves 

https://www.youtube.com/watch?v=Jq9GmisEu_A

 https://open.spotify.com/track/1D6Slhg7MMnraZpIEE8pbb?si=nWWHWPQyT1-0fdfsOyOlwQ 

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

Caquèctica

Carronyaires, uns ocells se l'han menjada al llit de tots els somnis. Ara tan sols una pell flàccida oculta la minsa carn que, temps arrere, sostenia les columnes del món i són únicament record. No hi ha espai per a cap agulla per fer desaparéixer el dolor. 

Ara que tot ha esdevingut oblit arriba una boira. I fa fred, un fred que burxa el moll dels ossos. 

No cerque ja notícies quan els algorismes són quitrà. Unes egües del carrer m'alleten i en tinc prou; diuen: - Saps que molts homes tenen cura de les companyes? Les cases esmorteïdes, llençols amb excrements, menjars com enyorançes d'allò que fou vida en una llar, ara destartalada: la condemna dels anys. 

Veig desfilagassar-se al carrer les crineres de les egües que són àngels. L'humil veïnat que salva el llunyà Estat; i al galop les egües renillen per a mi: - "Com de dolça pot esdevenir la mort". 

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir