El Paradigma perdut

Recorde quan el professor Joan Baptista Llinares, ben jove, ens explicava les tesis de Morin i el procés d'hominització  en el llibre esmentat a la capçalera a la Universitat de València. 

Sis anys després, jo feia el mateix a un institut de la imperial Tarraco als meus alumnes.

Ara em surten aquestes notícies del professor Edgard Morin on diu que l'ésser humà està lligat i ben relligat a la vivència de l'amor i la poesia... 

I repense les paraules que he anat escrivint al llarg d'@quests anys al ventre d'una literatura digital absolutament arraconada als mitjans de comunicació (no per uns pocs amics), però impossible de soterrar. 

https://www.elespanol.com/ciencia/20260131/morin-anos-filosofo-felicidad-amor-poesia-medios-alcanzar-fin-maxima-calidad-vida/1003744108792_0.html

 Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir

A correcuita

El soroll de les taronges al cabàs, l'humit vent de llevant, allà lluny la serra mecànica que bufa i espetega, l'arreplega de plàstics a l'hort, la bassa que s'omple al motor, les falques plantades a la caseta, una sargantana observant-me, el sol fent carasses, núvols amb l'intent d'endur-se'm, ombres engrandint-se lentament, el temps que no mai corre a pressa, el murmuri dels tarongers, la clorofil•la que taca el terme, perdius i palputs fent carrera, bandades de mosquits a esquivar, els fils d'aram xiulant, l'autovia amb vaivé de colors, una haca que amb l'arre arrossega el món, el blanc florit de les faveres tendres, ocellets piulant, taronges florides a vora de sèquies, unes palplantades i tristes faroles,  palmera cremada i aliena al morrut, el tros de Paco que no mai farà ja planter, un toll-espill on es veuen-beuen els ulls qualque animalons, la fàbrica vessant núvols que es desfan, el poble que quasi em succiona...

I jo testimoni del capvespre, traspassant el molló blanc d'aquesta efímera felicitat.  

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir