dimecres, 11 de febrer del 2009

Sang-gnaS


Bluf, brg, flub, gbR
flub, brg, rbg, ulfB
Surava tranquil·la la sang,
clap, clap, tota quieta,
i més clap s'esvarava.

Les parets eren blanques. I el pare jeia quasi mort, ben real, no era un somni patit al consultori. La mort era el pare i jo esbatanat amb unes lletres que em cremaven les mans, li les vaig deixar penjant sobre els llavis. Un grapat de vermell demanant-li vocals, com substància ferrosa, de vida.



Del fons més negre dels ulls
vaig ser caçat, inconscient.
I la llum sedosa del blau
me' l retornà.

Bluf, brg, fluB, rbg:
podia olorar-la en l'aire.
Era, de nou, la vida aparcada
que es removia volàtil.

En suspensió.

Josep Lluís Abad i Bueno

Agrair les fotos a Bear Chen i Festblues.

Agrair la música a So i silenci.

Imprimir

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Amic Príncep, el comentari que m'has fet m'ha deixat garratibat. Moltíssimes gràcies per haver-te sentit partícip de la seva coneixença.

Segant mots,

Albert

Endavant amb els teus poemes, entre inquietants i suggerents.

Guillem Calaforra ha dit...

Per la part que em toca, agraïsc l'agraïment. I que sone la flauta!

zel ha dit...

Jo no sé què dir...si és una metàfora, és de les més ben trobades, crua i clara...si passa... el dol és assegurat...per qualsevol circumstància, però, hi ha la inigualable i punyent poesia de les teves paraules. Petons!