dissabte, 9 de juliol del 2011

Pidolaire



Demanar pa,
i prendre l'aire
per mastegar
l'inaccessible.

Bocins de cel,
núvols trencats,
embadalits
de solitud.

I amb el cor mut,
no desitjar
ni els vells records
d'antics somriures.

Car el cotó
és fosc i prim,
la terra eixorca,
la tija punxa.

Ni la paraula
-si vius tan mort-
pot ser miratge
de vols futurs:

Res no perdura.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

i un fos en negre amb una volva de fum que s'esvaneix.

Príncep de les milotxes ha dit...

Vaja, vaja amb quina amant del cinema ens hem topetat!