Capvespre amb Jana

A Ferran, Héctor, Elena, Raúl, Jordi, Candela i Vicent amics teus... En baixar de la montanya sempre et saluden Jana

Jana, mirant al fons de l'horitzó, veiem com cau la pluja. I ens adonem com mitiga la sed lenta, acumulada dels ametllers i oliveres.

Som a la caseta de l'esperança; la de la porta verda, fosa amb els esbarzers des d'on fitem aquesta llum tova de tardor.

Ací, asseguts a recer d'aquest petit mirador, enfront de les runes àrabs dels castell, quasi ens fa pena que morga el capvespre, que els pàmpols oblidats groguegen.

Gotes i més petites gotes mullen el cristall de l'ipod on pinte aquestes senzilles notes.

Un ventijol fa vibrar les puntes dels xiprers: el bosc ens parla.

Saps què ens diu?
Fem camí cap a les muralles de pedra seca i erma.

Humil i abandonada, fa mesos que hem anotat el creixement d'aquesta parra encesa... veritat amiga?

Au Jana, vine al meu costat i gita't! És hora de tastar el seu or dolç: beguem-nos aquest moment tan íntim que se'ns regala.

Demà repetirem.

Ací, amiguets i amiguetes nostres, picant sobre aquestes lletres podreu veure una col·lecció de fotos de Jana.

Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir