A les 05:15 de la matinada ha entrat la llum al meu cervell. M'he desdejunat unes torrades de pa integral fet per la dona dels núvols amb melmelada de móres -excelsa al paladar- feta per mi.
Sé que no estic sol Jana... Però no em mires d'aquesta manera que no pots venir amb mi.
La claror aterra lentament i el sòl fumeja. Com un petitíssim déu, avui faré ploure 2700 litres de drogues, tot un verí: oli de parafina, clorpirifos i spirodiclofen.
Moren àcars i polls que destrossen la façana, l'aparença de la fruita, però que interiorment no haurien modificat el gust; afegir una mica encara més d'artifici per construir una falsedat -paradigma de la bellesa- que tot ho comercialitza: diners, explotació i superficialitat són les divises d'aquesta realitat punyent. Prostituïm els fruits, la terra.
Jana, tu comprens la metàfora, la hipèrbole per la qual no puc dur-te al teatre econòmic on s'embolica aquest present: penúria, solitud, tristesa, l'oblit perfectament calibrat dels humans.
No és bo abstreure's, generalitzar, però en política, darrerament, no recorde la noblesa.
Mentre l'oli sintètic deixa les fulles tornassolades, amb acritud escriu, el poeta pensa.
La música ací.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada