diumenge, 16 de desembre del 2012
Premi Carles Riba 2012: fora del meu Castell que tot és meu
David Castillo ha declarat arran del premi Carles Riba d'enguany 2012: "Sobre els joves poetes ha explicat: ‘Els veig amb estupefacció, però els demano que treballin molt i estripin molt. Els dic que escriguin molt i que no tinguin por de dir la veritat dels textos i ho agraeixen més que l’elogi continuat i indiscriminat.’
Quin significat tindran aquestes paraules "treballin", "estripin", "escriguin" i "tinguin"?
Treballar, treballar, moltes persones voldrien! Però no hi ha treball per a tants; haurem de mirar perquè aquest sistema no funciona o genera un excedent d'aturats.
Estripar, estripar? No estem per fer malbé recursos amb tanta penúria.
Escriure, escriure ho fan moltíssimes persones, però sempren apareixen els mateixos a la premsa i als premis.
Tenir, tenir, diríem que moltes persones "tienen un chorro de voz y sin miedo", però resten emmudits per l'endogàmia poètica i el canibalisme.
Dir la veritat dels textos? Jo diria que això és una ximple redundància.
Impressionants aquestes declaracions tan desertes.
Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Totalment d'acord, Príncep. I afegiria, però no ho faré, que abans de treballar bé en qualsevol ofici cal que s'hagi fet un aprenentagte contrastat; després, cal trobar feina.
És bo de tenir una feina que deixi temps per escriure. És el millor que et pot passar.
I llàstima que sigui com assenyales, andogàmia, com en tot, els escollits i els altres... a pastar fang!
Abraçades!
dir el que ja es va dir, amb paternalisme, com si ningú tingués la fórmula ... cal?
Estimats companys:
Pense que el mestre Garriga és mereix un reconeixement des de fa temps (que no li passe com a Joan Vinyoli). Però li hauríem pogut atorgar la Medalla d'or de la Generalitat de Catalunya per la seua trajectòria literària ( indiscutible), l'evolució dels seus escrits i el seu treball al llarg dels anys.
La justificació que fa Castillo de l'atorgament és una mica infantil per no caure en el ridícul social davant el reconeixement que fa temps hauria d'haver restat confirmat envers Garriga i Barata.
El que m'ha fet somriure és el tractament adreçat al jovent per una persona nascuda el 1961 i que sembla omniscient.
Que conste que no parle així per despit; no m'he presentat al Premi ( ha, ha, ha)...
Què en pensarà el jovent de tot açò?
Molta gent practica la conducta de l'estruç. No comment, i així, no problem. Es diu així en anglès, jo que no en sé?
I continuaran els mateixos, mira que fa anys que mandarinegen... sempre suren sobre les aigües.
Bones les teves observacions, i ben certes.
Tens un esment al meu post d'avui dia 21.
Està molt clar, es necessita algú que faça que es trenque el cercle. Pensava que en el mon de la literatura les coses eren diferents i no feia falta la maleida "experiència", sense reconeixer el talent, que pareix ser sí eres jove, hui no més te la pot passar un padrí. Si eres jove, igual com als altres àmbits de treball titolat-qualificat.
Publica un comentari a l'entrada