Desencant

Torne de nou a les escales d'aquell àlbum per constatar la decadència dels escriptors. Un rodamón obre llurs mons particulars. Retola amb faltes d'ortografia la manca d'esperança, mentre els vianants manifesten l'apatia.

Quilograms i més quilograms de carn caminen estranys els uns dels altres: crisi, vacances, explotació ferotge al treball. Ella, de porcellana, de mirada perduda de nina  arrenglera cadires al passeig.
Un senyor amb olor de pi neteja la vorera, la barra transigeix com etern confessionari dels dubtes. Un noi parla, amb l'àvia, el futur incert de la mà.

Pel matí dues persones fumegen. Aleshores no podem liquar fruits secs, car no plouen versos.

Tremola tota la lírica del somriure d'un nen.

Tot s'ha acabat.

  Josep Lluís Abad i Bueno Imprimir